Lleis, plans, direccions generals, enquestes, jornades…, tot amb el cognom de «drets culturals». Certament, els darrers anys han estat testimoni de la presència cada vegada més intensa del marc dels drets culturals en l’agenda pública de la cultura. Però com qualsevol marc de referència, la seva visibilitat pública ha vingut acompanyada d’un ús imprecís, ambigu i fins i tot instrumental del seu significat i les pràctiques polítiques i culturals derivades. Per això aquest article pretén abordar alguns malentesos en el desenvolupament del marc d’acció dels drets culturals i la seva implementació. L’objectiu és contribuir, amb un conjunt d’evidències, al debat sobre què implica un enfocament de drets culturals. Sense pretensió de tancar o concloure la discussió, però sí de clarificar algunes idees.
L’article està estructurat a partir del que considero són quatre malentesos sobre l’ús del marc dels drets culturals:
1. Els drets culturals són els drets individuals d’accés a la cultura.
2. Qui no exerceix els seus drets culturals és perquè no vol.
3. El problema de la desigualtat cultural és un problema de dèficit de les persones.
4. Tota política cultural és una política de drets culturals.
A continuació, s’expliquen cadascun d’aquests malentesos i es plantegen propostes sobre com abordar-los, fent servir sobretot evidències derivades de recerques en què he estat i estic involucrat.
Aquest text forma part del projecte DEPART. Podeu llegir el document sencer aquí.
Ubicarse 