“És important pensar les polítiques culturals com a polítiques dels béns comuns” (Entrevista en Interacció 2012-2013)

Recentment m’han entrevistat per a Interacció, espai de referència en la reflexió sobre polítiques públiques i cultura, coordinat pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) de la Diputació de Barcelona.
L’entrevista es va centrar en el tema de treball de l’edició 2012-2013 d’Interacció: el valor públic de la cultura i les eines per a gestionar-la. Podeu veure el vídeo en aquest enllaç. També, us reprodueixo els fragments destacats.
1. Què és per a tu la cultura?
És un espai de representació del que volem i podem ser. La cultura associa pols oposats, és un espai de conflictes i consensos, d’identificació i alhora de distinció. Em miro la cultura en tant que concepte polític, en un sentit ampli, més enllà del caràcter partidista.
2. Creus que es fàcil diferenciar entre allò que és públic o privat en cultura?
Cada cop menys. Hem treballat massa sovint a partir de la dicotomia Estat/mercat, divisòria que cada cop és menys vàlida en termes tradicionals, perquè els poders públics i el mercat s’han modificat enormement. Sovint algunes organitzacions privades generen també retorns de caràcter públic. Anem, doncs, cap a un plantejament més híbrid. Cap a una idea de la cultura com a part dels béns comuns, amb nous actors implicats en la seva gestió pública.
3. Cal seguir estructurant el sistema cultural català?
Més que estructurar el que segurament cal primer és desestructurar-lo en alguns aspectes, perquè el sistema cultural és massa rígid. Hi ha una diferència, un mur, a vegades insalvable entre el conjunt de la ciutadania i el sector cultural.
4. Què hauríem de salvar en aquests moments de greu crisi de les polítiques culturals?
La política vol dir prendre decisions i per a mi la primera prioritat és que la ciutadania estigui en el primer pla, amb un paper diferent per als interlocutors de les polítiques públiques o els intermediadors culturals. En qualsevol cas, cal que els responsables polítics explicitin la seva ideologia.
La política pública no ha de pretendre eliminar la ideologia sinó gestionar el conflicte i el consens. Particularment, penso que hauríem de promoure la vessant col·lectiva més que no pas la individual de les polítiques culturals, tot incorporant la diversitat. Només així podrem debatre sobre quin és el seu retorn social, en termes de valors com l’equitat o la justícia. La vessant política de la cultura apareix amb claredat quan parlem en termes col·lectius.
5. Quin pot ser el paper de les polítiques locals?
La idea de proximitat ha estat la clau de volta de les polítiques locals durant molts anys, però des de fa temps el context està canviant amb la digitalització de la cultura, la seva industrialització o la lògica que implica internet. Els canvis en les maneres de crear i distribuir cultura, en definitiva, de participar de la vida cultural, desborden la lògica de proximitat de molts equipaments culturals. Cal un replantejament davant un escenari híbrid entre allò públic i allò privat, recordant que la política pública ha d’assumir responsabilitats.
Anuncios
A %d blogueros les gusta esto: