Biblioteques i centres cívics han tancat les seves portes. Quin impacte tindrà això en les persones? Com en moltes altres preguntes que ens fem aquests dies, més que certeses, només podem esbossar algunes idees. En aquest sentit, la recentment publicada Enquesta de participació i necessitats culturals a Barcelona pot oferir-nos alguna evidència sobre la qual construir respostes.
Un dels temes que aborda l’enquesta és el valor públic dels equipaments de proximitat. Fins a quin punt aquests equipaments donen resposta a les necessitats de la ciutadania i ofereixen oportunitats per a participar en la vida cultural. Per mirar d’analitzar aquest tema, l’enquesta pregunta l’impacte que suposaria un hipotètic tancament de biblioteques i centres cívics a la ciutat. Impacte en la persona que respon l’enquesta i impacte, segons la seva visió, en la gent del barri. Els resultats ofereixen informació valuosa, que potser avui (qui ens ho havia de dir) podem interpretar d’una manera diferent.
Font: Enquesta de Participació i necessitats culturals a Barcelona
Com es pot observar al gràfic, el tancament de biblioteques i centres cívics afectaria (o millor dit, està afectant) bona part de la població. Les persones reconeixen el valor d’aquests equipaments per a la seva vida, però encara més quan se’ls pregunta en relació a la importància per al conjunt del barri. Les biblioteques i centres cívics tenen molts reptes pendents, però també l’evidència del seu valor públic.
Ara bé, l’enquesta no només permet estimar com seria l’impacte hipotètic del tancament de biblioteques i centres cívics, sinó a qui afectaria més aquest tancament. Per exemple, podem saber que l’impacte seria (ho està sent?) més greu entre les persones que viuen en barris de renda baixa que entre aquelles que ho fan en barris de renda mitjana i alta (que, no cal dir, també es veuen afectades).
Font: Enquesta de Participació i necessitats culturals a Barcelona
L’enquesta també ens permet conèixer altres matisos rellevants. Les dones es veurien parcialment més afectades que els homes pel tancament d’aquests equipaments. També aquesta clausura impactaria més en la vida de les persones adultes i grans. Finalment, l’enquesta detecta que les persones nascudes fora de la UE es mostren més afectades davant un hipotètic (avui real) tancament de biblioteques i centres cívics.
Sense oblidar que patim una crisi de salut pública que lògicament va molt més enllà de l’àmbit cultural, aquests resultats permeten fer almenys dues reflexions. D’una banda, que quan parlem dels impactes de la crisi del coronavirus en l’àmbit cultural, estem parlant d’impactes en el sector cultural, però també (i molt especialment) en la vida quotidiana de les persones. La situació que vivim impacta greument en l’activitat de les organitzacions, entitats, empreses, equipaments, però també (i molt especialment) en la vida cultural de la ciutadania. «Les biblioteques són un dels pocs espais on tothom pot anar-hi sense l’expectativa de comprar res», ens recorda Darcy Brixey, ara que la biblioteca on treballa acaba de tancar.
Per la seva banda, les dades que acabem de presentar (i d’altres recollides en l’enquesta) ens permeten dir que la crisi del coronavirus impactarà en els drets culturals de tothom, però no per igual. Viure en un determinat barri, haver migrat des de determinats territoris, tenir una certa edat o un cert gènere ens pot fer més vulnerables a aquest impacte. El virus no només farà més visibles les desigualtats, sinó que la crisi pot acabar agreujant-les, també pel que fa al dret a participar en la vida cultural de la nostra ciutat o comunitat. Perquè les biblioteques i centres cívics, com altres espais culturals, no són només llocs per a l’accés o el consum de productes i serveis, sinó espais complexos d’interacció social entre persones diverses. En definitiva, llocs on intentem (no sense conflicte) cooperar entre persones i col·lectius diferents.
En les properes setmanes i mesos és fonamental que les mesures que els governs prenguin, i les respostes que puguem donar com a societat, incorporin el criteri d’equitat. Intervencions específiques en funció de necessitats (col·lectives) diferents. Amb la mirada en el sector i les persones que hi treballen (ja precaritzades molt abans del virus), però també i sobretot en les desigualtats que pateix i patirà la ciutadania.
Ubicarse 